Architetura

Sa domu campidanesa
Aici ddi nant a sa domu de su Connotu de is biddas de sa Sardìnnia de bàscius. Est antiga meda e tenit una struttura simpli po su materiali chi imperànt e po su crima de su logu.

In Santu Sparau sa domu campidanesa est sempri a unu pranu sceti a artària ‘e terra, is aposentus e sa lolla funt a ingìriu de una pratza chi est a centru, unu logu de arregorta de una bisura de s’architetura e sotziali puru.

Nci intraus passendi unu portali chi sa mannària faiat cumprendi, spècias in su passau, s’importu de sa domu e totu. Depiat essi ladu po fai passai is carrus e un’obertura prus pitica fiat po passai sa genti.

A palas ddoi est sempri una pratza prus pitica. In sa parti de is meris ddoi funt sa coxina e is aposentus ‘e crocai, una po is stràngius puru.

In sa parti de su sartu ddoi funt is logus po is bèstias, is staddas, is magasinus po su binu, su linnaxu e is aposentus de is ainas.

De importu mannu fiat sa lolla, chi gràtzias a custa podiant bivi in foras gràtzias a su tempus bonu. In is domus de is prus arricus est su logu prus coidau, difatis s’agàtant lollas cun arcus a mesu tundu bellus meda. Su pròpiu afrorigiànt su portali de s’arruga.

Museu de su Làdiri

De importu mannu est su Museu de su Làdiri, una domu manna de meris de su Sescentus, fata totu a làdiri. Est una domu simpli ma manna, a duus pranus prus su susu, cun trexi aposentus. Dda impèrant po amostas de arti de importu.

Su Monti (Monte Granatico) est fatu totu a làdiri e est de su Setixentus, cun partis aciuntas de su cumentzu de su Noixentus.

Sa Domu ‘e is Tolas dd’at progetada Gaetano Cima s’architetu e dd’ant pesada faci a su 1850 totu a làdiri.

Làdiri

Custu fueddu est su nòmini de su màtoni de terra “crua”, est a nai chi no ddu coint in su forru. Est fatu de terra axriddosa e palla segada a piticu e sicau in su soli. Custu matoni fiat su materiali prus imperau in Sardìnnia de s’antigòriu e totu, spècias in is logus, cumenti a Santu Sparau, chi no s’agàtat perda.

Custu matoni de ludu, simpli e baratu, s’agàtat meda in totu su sartu de su Mesuderràniu, spècias in su Mesuderràniu de bàscius.

Difatis is domus fatas cun custu matoni abàrrant callentis in s’ierru e friscas in s’istadi. Funt stravanadas is afaciadas cun su matoni chi si bit e totu, difatis arrebussànt pagus murus sceti, is chi pigànt prus bentu e prus àcua.

Custu sistema antigu de pesai domus fait a ddu biri in medas domus de Santu Sparau e sa cobradora (cooperativa) “Terra” de Santu Sparau e totu trabàllat po abalorai e arrangiai is domus bècias de làdiri.

Cumenti fai su làdiri

Su matoni ddu fadiant a canta de putzus o gisterras, sendi chi s’àcua serbiat a marolla. Sa terra dda bogànt dònnia di’, mellus chi fiat axriddosa e chen’ ‘e perda. CHi s’agàtat perda tocàt a ndi dda bogai. Amesturànt sa terra cun s’àcua e tocàt a essi spertus po fai s’impastu a su tanti giustu. Agoa ddi aciungiant sa palla, chi a primu dd’iant segada a piticu, po fai su matoni prus forti.

Po custu traballu imperànt ainas simplis, cumenti su marroni, e impastànt cun is peis puru, po amesturai sa terra de sa mellus manera.

S’impastu ddu lassànt pasiai totu sa noti e su mengianu nci ddu ghetànt a is sestus, de forma arretangulari, po fai su matoni diaderus.

Ddu lassànt sicai a su soli a su mancu duas diis e po cussu ddu fiant in s’istadi sceti. S’ùrtimu passu a primu de pesai su muru fiat a castiai chi su matoni no tenessi difetus, a bortas chi no essit sètziu mali. Fadiant unus duxentus matonis a sa di’, chi cumen ti fiant prontus ddus apillànt beni.